1.
El tema «Cómo iba yo a saber», de Rafael Berrio.
2.
Esta entrevista, que ya tiene unos años (es de 2016; aquí), de Aina Canyelles a David Castillo para Núvol, donde el poeta barcelonés declara que el mundo necesita amor.
Un extracto:
«Aina Canyelles: Què creus que necessita el món?
David Castillo: Amor, una única paraula. I una mica més de calés, de bitllets, de virolla. Perquè la gent no anés tan ofegada, perquè es pogués gastar i no fos infeliç. Que les senyores i els senyors poguessin anar a la perruqueria, que els treballadors no estiguessin desesperats, que no hi hagués violència a les llars, que poguéssim oferir condicions dignes a la gent que ve de fora. Cultura també en necessitaríem, i a l’engròs.
A. C.: Què és la cultura?
D. C.: És un gran plaer. És el que et diferencia dels altres, el que et dóna un vernís per civilitzar-te i és un camí per al que has de transitar sempre. La cultura és la teva companya i la poesia és la meva amant, sempre apassionada. És tot el contrari del matrimoni, que és una burocràcia.
A. C.: I aquest plaer evoluciona al llarg del temps?
D. C.: Des que vaig descobrir Juan Ramon Jiménez amb vuit o deu anys que estic amb aquest tinglado. Negoci, afició, passió, com li vulguis dir. Sempre està igual. Ara acabo d’escriure una biografia de Bob Dylan i hauria d’estar-ne cansat, però no, moro per escoltar-lo. Segurament aquesta nit tornaré a veure la pel·lícula No direction home, de Martin Scorsese. La dec haver vist 15 vegades, però tornaré a fer-ho. En aquest cas sóc un fanàtic. Per mi és una religió, també, una forma de vida, una necessitat profunda, que dirien els freudians.
A. C.: La cultura com a reforç moral o entreteniment?
D. C.: Tot depèn del la visió que tinguis. Jo no estic en contra de l’entreteniment, però a mi el que m’agrada, sobretot, de la cultura és que sigui útil. I això és el que m’ha servit a mi: de ser una rata de carrer a ser una persona respectable, que puc ajudar els altres. O com a mínim intentar-ho. La majoria no es deixen ajudar, i això també cal respectar-ho.»
3.
El corto Little Doorways To Paths Not Yet Taken (2016), de Aura Satz, sobre la obra de la compositora estadounidense Laurie Spiegel, grabado en el estudio de Tribeca (NY) de esta última.
4.
El artículo de Nikhita Mahtani para Editor X «What’s next for the Bookstagram aesthetic?» sobre las nuevas tendencias en los diseños de libros, dada la necesaria presencia (relevancia y visibilidad) de estos en las redes sociales; particularmente en Instagram (y su natural agotamiento actual).
5.
La conversación entre Fran G.Matute e Ignacio Echevarría para el programa Presencias Literarias en la Universidad de Cádiz, la primera del curso académico 2022/23, que sucedió el pasado viernes 06 de octubre, y donde se repasa la labor crítica de Echevarría, pero también su ejercicio, muchas veces en la sombra, como editor literario.
